VALORACIÓ DE LA FINALITAT

Com a resultat del llarg i animat debat de l'acte fundacional, la iniciativa fou considerada important, necessària i oportuna per les raons següents:

Pel seu doble vessant científic i cívic. Hom remarcà que la Universitat, generadora i transmissora del coneixement, no sols no compta amb mecanismes institucionals i socials capaços de mobilitzar ideològicament la societat, sinó que tampoc no compta amb els mecanismes adequats per a integrar els coneixements provinents de camps diversos. En aquest darrer sentit, es constatà la forta compartimentalització i estanqueïtat de les disciplines universitàries, cosa que fa impossible la relació sovintejada, en col·loquis, revistes, etc., d'experts en sociologia, història, lingüística, etologia humana, dret, psicologia, etc. D'altra banda, aquesta integració i projecció cívica dels coneixements podria ésser tasca dels partits polítics, cosa que tampoc no es dóna a la pràctica per la immediatesa de l'acció política i per la posició intel·lectual doctrinària i sociològicament heretada de la majoria de les formacions polítiques.

La iniciativa fou majoritàriament considerada necessària per la seva orientació balearista. Es constatà que avui circulen per les nostres Illes diverses ideologies "nacionalitzadores", des de les restringides geogràficament a cada illa (mallorquinistes, menorquinistes o pitiüsistes), fins a les basades en la nostra llengua comuna (catalanistes) o les perpetuadores del domini foraster (espanyolistes), totes elles amb els seus idearis ben establerts i "justificats" intel·lectualment, les seves "proves" demostratives, les seves fòbies i fílies, les seves simbologies, etc. i fins i tot amb els seus propis mapes geogràfics. Sorprenentment no n'hi cap de balearista, no n'hi ha cap que es reclami defensora del conjunt dels nostres pobles illencs, superadora de l'"aïllament ideològic" de cada illa amb les altres, i cimentadora i fonamentadora de qualsevol altra integració de les nostres Illes dins un conjunt més ample, sien els Països Catalans sia Europa. Tothom trobà a mancar l'existència d'un ideari balearista assumit per totes les institucions, les forces polítiques i les persones defensores del nostre país i del nostre poble. Un ideari que recollís un projecte d'articulació, de subsidarietat i d'auto-organització de les nostres Illes, amb justificacions científiques de caire històric, sociològic, de dret polític, etc., amb projecció i vocació de futur i de progrés humà, i capaç d'infondre al nostre poble l'orgull d'ésser qui és i d'animar-lo a recobrar tot allò que tengué políticament en el passat i a superar-lo.

L'oportunitat de la iniciativa fou manifestada per diversos assistents amb raons diferents: per l'esgotament de moltes línies del pensament polític tradicional; per l'esgotament ideològic de la dita "transició democràtica" espanyola; per la manca de materialització de molts de projectes nacionals pensats per a una "ruptura democràtica" espanyola; per la perspectiva europea amb el qüestionament implícit de la situació política actual; i, especialment, per l'aprofitament electoral i dominador espanyol d'un cert pseudo-balearisme, per buit de continguts nacionals, dels partits forasters i de la societat espanyola en general, pseudo-balearisme possible perquè nosaltres els hem abandonat aquest camp sense ni presentar batalla, bé retirant-nos tranquil·lament a les "platges" de la "roqueta" respectiva, bé enfilant-nos als cims més alts de la "serralada" catalanista, bé tractant de fer alhora "mar" i "muntanya".