Vos convidam a rememorar públicament la revolta menorquina del 1r març 1810, mitjançant una concentració silenciosa i autoconvocada per tothom que hi vulgui participar. Aquell 1r març 1810 el poble menorquí es rebel·là anònimament contra la dominació espanyola. Actualment cada illa té la seva Diada Nacional, però la diada oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és buida de contingut. Amb la recordança de la revolta menorquina volem injectar dins la despersonalitzada diada oficial l’esperit de la mobilització menorquina del 1810.
Vine a l’ofrena floral que farem a Palma, a la plaça de la Porta de Santa Catalina del costat de l'església de Santa Creu, enfront de la Biblioteca de Can Sales, a prop del lloc on fou afusellat el patró de mar Joan Mercadal, acusat falsament d'incitar la revolta del 1r març 1810. El seu cos, amb el cap destrossat, va romandre exhibit al públic tot un dia emmanillat al pal d'execució amb el cartell: «Se ha sentenciado por cabeza de motín, incendiario e insultador de las Armas del Rey».
Dimecres 1r març 2017 devers les dotze i mitja del migdia formarem una petita comitiva, devora el Bar Bosch i davant Sa Font de ses Tortugues, per arribar a la una i mitja a la plaça de la Porta de Santa Catalina. Hi farem una concentració silenciosa i autoconvocada com féu el poble de Menorca el 1810. Sense discursos, sense personalitats ni personalismes. La nostra concentració és, idò, un acte anònim dels pobles de les illes Balears i Pitiüses, tot reproduint la insubmissió menorquina del 1810. Tothom que hi vendrà, independentment de la seva ideologia, sap i sentirà que protesta i es rebel·la contra la situació política actual dels pobles de les nostres Illes. I repetirem la concentració l’any vinent, i instituirem el procediment d’autoconvocar-nos i no comptar mai amb ningú que vulgui monopolitzar la protesta amb un discurs o enfocament determinat, minimitzant o contrariant qualsevol altre enfocament compartit per d’altres illencs «emprenyats» amb la situació actual. Simplement, mostrant, drets, silenciosos i concentrats, el nostre desacord amb la situació de les nostres Illes, que ens rebel·lam contra l’statu quo imposat per la força de les armes, imposició que cadascun de nosaltres pot sentir de maneres ben diverses.
«No hi ha dubte que la revolta menorquina de 1810 pot omplir de sentit nacional la Diada de les nostres Illes».
Jaume Sobrequés i Callicó
President la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Miquel Alenyà, economista i Premi Ramon Llull per l'anàlisi de l’economia balear
Antoni Ignasi Alomar, filòleg i historiador
Gabriel Barceló i Bover, Medalla d'Or del Consell de Mallorca
Agustí Baró, cantautor i impulsor del SUS, BALEARS!
Cecili Buele, jubilat i pensionista
Josep Catà, historiador
M. Antònia Font Gelabert, membre de l'executiva de l'STEI Intersindical
Mercè Garau, economista
Lluís Garcia, impulsor del SUS, BALEARS!
Bernat Joan, Eivissa pel Dret a Decidir
Joan Pau Jordà, historiador i demògraf
Les 2 Fundacions, Fundació Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró
Joan Lladó
Antoni Llompart, professor d’Institut i impulsor del SUS, BALEARS!
Guillem López Casasnovas, autor principal de Balança fiscal amb Espanya i subsidarietat entre Illes (2003)
Esperança Marí i Maians, professora, exdiputada al Parlament de les Illes Balears
Josep Melià, vicepresident de Proposta per les Illes (el Pi) i diputat al Parlament Balear
Josep Moran, especialista en lingüística històrica i en onomàstica
Pere Morey, escriptor de novel·les històriques reivindicatives de tema balear
Mateu Morro, historiador, dirigent polític i impulsor del SUS, BALEARS!
Manel Porta, Grup de treball PPCC-Assemblea Nacional Catalana
Enric Pujol, historiador
Vicenç Relats, Grup de treball PPCC-Assemblea Nacional Catalana
Albert Rossich, Secció Històrico-Arqueològica (IEC)
Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític
Pere Sampol, exvicepresident del Govern de les Illes Balears
Josep Serra i Colomar, «he viscut a les quatre illes i totes les he sentides com a pròpies»
Aina Sitjes
Cristòfol Soler, expresident del Govern de les Illes Balears
Josep-Maria Terricabras, president del grup de l'Aliança Lliure Europea (ALE) al Parlament Europeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada